Membrana plasmàtica:La composició de la membrana plasmàtica varia entre cèl·lules depenent de la seva funció o del teixit en què es trobi, però té elements comuns. Es compon d'una capa doble de fosfolípids, de proteïnes unides amb un enllaç no covalent a aquesta bicapa, i de glúcids units amb un enllaç covalent a lípids o proteïnes. En general, les molècules més nombroses són les dels lípids; tanmateix, les proteïnes, a causa de la seva massa molecular superior, representen aproximadament el 50% de la massa de la membrana.Aquesta estructura de membrana sosté un complex mecanisme de transport, que permet un fluid intercanvi de massa i energia entre l'ambient intracel·lular i l'exterior.[37] A més, la possibilitat de transport i interacció entre molècules adjacents o d'una cèl·lula amb el seu entorn els permet comunicar-se químicament, és a dir, permet la senyalització cel·lular. Els neurotransmissors, les hormones, i els mediadors químics locals afecten cèl·lules concretes, modificant-ne el patró d'expressió gènica mitjançant mecanismes detransducció de senyals.
Ribosoma: Els
ribosomes, visibles almicroscopi electrònic com a
partícules esfèriques, són complexos supramoleculars encarregats d'assemblar proteïnes a partir de la informació genètica que els arriba de
l'ADN transcrita
en forma d'ARN
missatger. Elaborats al nucli,
duen a terme la seva funció de síntesi de proteïnes al citoplasma.
Estan formats per ARN ribosòmic i diversos tipus de proteïnes. Estructuralment, tenen
dues subunitats. En les cèl·lules, aquests orgànuls apareixen en diferents
estats de dissociació. Quan
estan complets, poden estar aïllats o formant grups. També poden estar associats al reticle endoplasmàtic rugós a l'embolcall nuclear
Reticle endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un
orgànul vesicular interconnectat que forma cisternes, tubs aplanats i sàculs
que es comuniquen entre ells. Intervé en funcions relacionades amb la síntesi
proteica, laglicosilació de proteïnes, el metabolisme de lípids i alguns esteroides, ladesintoxicació, i el trànsit de vesícules. En cèl·lules
especialitzades, com ara lesmiofibril·les o cèl·lules musculars, es diferencia en el reticle sarcoplasmàtic, un orgànul necessari per
produir la contracció
muscular.
Aparell de
Golgi: L'aparell de Golgi és un orgànul format per apilaments de
sàculs denominats dictiosomes,
tot i que aquests, com a entitat dinàmica que són, poden ser considerats
estructures puntuals fruit de la coalescència de vesícules. Rep les vesícules del reticle endoplasmàtic rugós que han de continuar sent
processades. Entre les funcions de l'aparell de Golgi hi ha la glicosilacióde proteïnes,
selecció, destinació, glicosilació de lípids i la síntesi de polisacàrids de la matriu extracel·luar.
Lisosoma:
Els lisosomes són orgànuls que alberguen múltiples enzims
hidrolítics. De morfologia molt variable, no se n'ha demostrat l'existència en
cèl·lules vegetals. Una característica que agrupa
tots els lisosomes és la possessió d'hidrolases àcides.
Vacúol vegetal: Els vacúols vegetals, nombrosos i
petits en cèl·lules meristemàtiques, i escassos i grans en cèl·lules
diferenciades, són uns orgànuls exclusius dels representants del món vegetal.
Immersos en el citosol, estan delimitats pel tonoplast,
una membrana lipídica.Una característica que agrupa
tots els lisosomes és la possessió d'hidrolases àcides.
Mitocondri:
Els mitocondris són els orgànuls encarregats de l'obtenció d'energia a través
de la respiració cel·lular i el seu nombre, mida i forma són variables.
Intervenen en el cicle de Krebs,
la fosforilació oxidativa i la cadena de transport d'electrons de la respiració.
Presenten una doble membrana, interna i externa, que deixen entre elles un espai intermembranós; la membrana interna, plegada
en crestes vers l'interior de la matriu mitocondrial, té una gran superfície.
Cloroplast:
Els cloroplasts són els orgànuls cel·lulars que en els organismes eucariotes
fotosintètics s'encarreguen de la fotosíntesi,
són polimorfs i de color verd a causa de la pigmentació que dóna la clorofil·la.
Estan limitats per un embolcall format per dues membranes concèntriques i
contenen vesícules, els tilacoides,
on es troben organitzats els pigments i la resta de molècules implicades en la
conversió d'energia lumínica en energia química.
Peroxisoma:
Els peroxisomes són orgànuls molt comuns en forma de vesícules que contenen
abundants enzims de tipus oxidasa i catalasa;
són tan abundants que és habitual que cristal·litzin al seu interior. Aquests
enzims tenen funcions de desintoxicació cel·lular.
Citosquelet:Les cèl·lules posseïxen un esquelet que els permet
mantenir la forma i l'estructura, però, encara més important, aquest esquelet
és un sistema dinàmic que interacciona amb la resta de components cel·lulars,
generant un alt grau d'ordre intern.
Microfilaments: Els
microfilaments o filaments d'actina estan formats per una proteïna globular,
l'actina, que pot polimeritzar, creant estructures fil·liformes. Aquesta actina
s'expressa en totes les cèl·lules del cos, especialment en les musculars, car està
implicada en la contracció
muscular per interacció amb la miosina.
A més, té punts d'unió a trifosfat d'adenosina, cosa que dota els seus
filaments de polaritat.Pot trobar-se en forma lliure o polimeritzar-se en microfilaments, que
són essencials en funcions cel·lulars tan importants com la mobilitat i la
contracció de la cèl·lula durant la divisió cel·lular.
Microtúbuls: Els
microtúbuls són estructures tubulars de 25 nm de diàmetre exterior i uns 12 nm
de diàmetre interior, amb longituds que van d'uns pocs nanòmetres a micròmetres,
que tenen el seu origen als centres organitzadors de
microtúbuls i que s'estenen al llarg de
tot el citoplasma.
Es troben en les cèl·lules
eucariotes i estan formats per la
polimerització d'un dímer de dues proteïnes globulars, l'alfa i la betatubulina.Els microtúbuls intervenen en diversos processos
cel·lulars que impliquen un desplaçament de vesícules de secreció, moviment
d'orgànuls, transport
intracel·lular de substàncies, així com en la divisió cel·lular, i que,
juntament amb els microfilaments i els filaments
intermedis, formen el citosquelet. A més,
constitueixen l'estructura interna dels cilis i els flagels.
Filaments
intermedis: Els filaments intermedis són components del citosquelet.
Formats per agrupacions de proteïnes fibroses, el seu nom deriva del seu
diàmetre, de 10 nm, inferior al dels microtúbuls, de 24
nm, però superior al dels microfilaments,
de 7 nm. Són omnipresents en les cèl·lules animals, i no existeixen ni en les plantes ni en els fongs. Formen un grup heterogeni, classificat
en cinc famílies: les ceratines, en cèl·lules
epitelials; els neurofilaments, en neurones; els gliofilaments, en cèl·lules glials; la desmina en múscul llis i múscul estriat i la vimentina, en
cèl·lules derivades del mesènquima.
Centríols: Els
centríols són un parell d'estructures que formen part del citosquelet de les
cèl·lules animals. Semblants a cilindres buits, estan rodejats d'un material
proteic dens anomenat material pericentriolar; tots ells formen el centrosoma o centre organitzador de
microtúbuls, que permet la polimerització de microtúbuls de dímers
de tubulina que formen part del citoesquelet. Els centríols estan disposats de
manera perpendicular. Les seves funcions són participar en la mitosi,
durant la qual generen el fus acromàtic, i en
la citocinesi, així com, es postula, intervenir en la nucleació de
microtúbuls.
Cilis i flagels:
Es tracta d'especialitzacions de la superfície cel·lular amb motilitat; amb una
estructura basada en agrupacions de microtúbuls, es diferencien en la longitud
més gran i menor nombre dels flagels, i en la variabilitat més gran de
l'estructura molecular d'aquests últims.
