1. L'ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA
1. Estructura química 
Davant de la impossibilitat d'accedir directament a l'interior de la Terra, l'estudi del seu interior es fa per mètodes indirectes, que consistixen, bàsicament, en mesures de característiques físiques del la Terra en el seu conjunt.

• Les capes terrestres són, de fora a dins: 

1. Corteza:és la capa més fina i irregular. Sòlida. El seu grossària varia des de 5 km davall els fons oceànics fins més de 70 km en alguns punts dels continents. És la menys densa, formada per elements químics lleugers, com l'oxigen, carboni, silici, etc. El seu límit amb la següent capa forma la discontinuïtat de Mohorovicic (és una zona de transició entre l'escorça i el mantell terrestre. Apareix a una profunditat mitjana d'uns 35 km, podent trobar-se a 70 km de profunditat sota els continents, o tan sols a 10 km sota dels oceans. Es posa en relleu quan les ones P i S augmenten bruscament la seva velocitat). 
2. Manto: més uniforme que la Corfa i molt més gros. El seu límit se situa a 2900 km comptat des de la superfície mitjana. Es troba en estat sòlid encara que té una certa plasticitat. Està compost per elements més densos, com són el ferro i el magnesi, encara que també posseïx importants quantitats de silici, formant una roca característica denominada peridotita. El seu límit amb el Nucli forma la discontinuïtat de Gutenberg (és la divisió entre el mantell i el nucli de laTerra, situada a uns 2.900 km de profunditat. Es caracteritza per no ser travessada per les ones sísmiques S i fer disminuir la velocitat de les ones sísmiques P de 13 a 8 km/s. És una de les capes més primes de la Terra). Posseïx dos parts diferenciades i separades per la discontinuïtat de Repetti (i dividix en dos parts: - manto superior (200-700 km) - compost per materials més rics donen Fe, Mg i Al que la corfa - manto inferior (700-2.900 km) - es posseïxen poques dades d'esta zona Inge Lehmann va ser una sismòloga danesa. Junt amb Wiechert va descobrir que el nucli terrestre té una part sòlida en l'interior del nucli liquide. Per este descobriment, la separació entre els nuclis sòlid i liquide és denominada discontinuïtat de Lehmann) a 670 km de profunditat: El Manto superior en què es  produïxen terratrémols i el Manto inferior, més dens a causa d'un canvi en l'estructura dels silicatos.
3. Nucli: És molt dens. Compost bàsicament per ferro, níquel i sofre, semblant a un tipus de material denominat troilita, trobat en alguns meteorits que han caigut a la Terra  i les propietats físiques de la qual coincidixen amb les mesures per a esta capa terrestre. El Nucli extern es troba en estat líquid, la qual cosa sabem perquè les "ondas s" desapareixen en ell. El seu límit, situat a 5100 km, es denomina discontinuïtat de Wiechert o Lehman (Va ser descobert en 1936 per la sismòloga danesa Inge Lehmann. Es troba a una profunditat mitjana de 5155 km, dada que no es va establir amb precisió fins a principis de la dècada de 1960). A partir d'esta discontinuïtat apareix el Nucli intern, sòlid, de major densitat i menys sofre. Forma la part central del planeta

2. Estructura dinámica

•  La diferència s'amb respecte el model geoquímic es referix fonamentalment a les seues capes més externes.

1. Litosfera: és la capa més superficial, corresponent a la totalitat de la Corfa i la part més superficial del manto que es desplaça solidàriament ella. La seua profunditat és variable,podent aconseguir uns 200 km de profunditat. És rígida i en ella la calor interna es propaga per conducció. Forma part activa en la convecció del Manto.
2. Manto Sublitosférico: format per la resta del Manto que es troba davall la Litosfera. Es troba en convecció. Els seus corrents ascendents coincidixen amb les zones de dorsal, i els seus corrents descendents amb les zones de subducció. En el contacte amb el Nucli presenta un nivell de transició denominat D'' a què s'incorporen les restes de la Litosfera. 
3. Nucli (o Endosfera) : és la font de la calor interna. La seua part més externa es troba fosa i en convecció mentres que la seua part interna és sòlida i transmet la calor per conducció. El nucli és el responsable de la generació del camp magnètic terrestre.

Biografia
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural1I/contenido1.htm
https://es.wikipedia.org/wiki
http://www.academia.edu/8323899/Discontinuidades_de_la_geosfera